recordo que sempre veia els bruixots com personatges dolents que busquen paraules encantades per transformar persones en gripaus o altres animals llefiscosos.
fins que me’n van regalar un que semblava un astrònom amb tot d’estrelles i llunes dibuixades al seu vestit. La seva cara s’assemblava a l’avi que recollia els néts a la seva vora i els explicava històries sobre països llunyans, varetes màgiques, i cavalls voladors. Duia unes ulleres caigudes sobre el nas que el feien semblar molt llest, com si dins del seu barret punxegut hi guardés infinitat de llibres gruixuts i plens de pols.
ara l’avi ja no explica històries, i el bruixot no fa encanteris. Potser hauria de buscar a dins del seu barret i anar a explicar jo mateixa les seves històries al meu avi. De segur que, amb el seu somriure, podria alimentar-me durant setmanes…
Comments (5)
Segur que si…
Aprofita i fes-ho. Després ho trobaràs a faltar.
Sí, fes-ho ara que tens l’oportonitat, d’altres ja l’ha perdut per sempre…
Aprofita el moment i viu la vida al màxim!!!! ;)
Molts petons!!!!!
Jo ( :) ) també ho hauria de fer, va, ara mateix agafo cita ! Per cert ja torno a voltar per ací, i no sé, m’ha semblat veure tres maletes vermelles que esperaven algun viatge, tu ja m’entens …
no saps el que donaria jo per poder-ho tornar a fer… aprofita-ho, aina, tant com puguis.
Segur que li dones una alegria al teu avi i segur que també te’n dones una a tu. Petons!