una sorpresa en una caixa tancada amb clau.
una foto de paisatges tropicals amb aquelles lletres tintades que no sé que volen dir però que expliquen massa coses.
una mirada alegre al trobar-ho. una mirada buida a l’ensenyar-ho.
i un camí ple de pujades i graons que es fa llarg esperant saber què hi passa per aquell front, per aquells ulls, per aquelles mans, per aquell cor.. i una espera que no es resolt.
ja ho va dir Seligman: davant determinades situacions l’individu ha comprès que no pot fer res.
Comments (3)
..és cert.. El que x un pot significar molt, x l’altre potser no significa ni una mica ..
Que no es pot fer res? això només ho has de determinar Tu..
De vegades hi ha el que hi ha i no s’hi pot fer més. Saber-ho acceptar és important (però costa)
la impotència crec que és la única cosa que pot amb mi i a la qual no sé ni com emfrontar-me ni com recacionar ni què fer potser crec que l’unica cosa que podem fer és contemplarla i deixar que s’envaesca.
besets.