he topat amb paraules que m’han fet pensar, pensar en mi i en el meu propi mirall. He recordat que, moltes vegades, evito passar per davant dels miralls, desviant la mirada, fugint de la meva imatge. De segur que és perquè no vull veure’m, no vull que m’interrogui, no em vull trobar amb els meus propis ulls. Però potser no hauria de parlar de miralls…
el passat és com un mirall trencat. Si intentes encaixar les peces per reconstruir-lo, et tallaràs les mans. Et pot destruir, et pot fer tornar boig. Et podria fer un home lliure.
* paraula de Max Payne
Comments (7)
Max Payne no és un videojoc d’acció? M’ha sobtat trobar una frase tan profunda :)
Ai, els miralls… quina por… tant si són sencers com si són trencats, oi?
Hauríem de ser més valentes, aina, i plantar-los cara!
Una abraçada :)
Molt bona la frase de Max Payne…
Boja… boja… boja… au! m’he tallat!
els miralls em resulten inquietants, una barreja d’atracció i desconfiança… en el fons m’agraden.
el passat de vegades talla, sí, fa sang.
Abraçades :)
Per molt que vulguem trencar-lo, sempre veurem reflectit el nostre passat en el mirall de la pròpia consciència; per això, és millor mantenir-lo sencer i netejar-lo amb cura. Que hi puguem veure amb nitidesa el camí ja fet, sens dubte ens ajudarà a endinsar-nos cap a la incertesa del futur.
Una cosa bona dels miralls és que solen reflectir com ets en realitat… I això, ens agradi o no, és bo.
I si no t’agrada el que hi veus sempre el pots atacar, esmicolant-lo en mil bocins, acusant-lo de mirall de fira, d’aquells que distorsionen la imatge.
Ara… em sembla que tu no has de patir per cap mirall. ;-)