hi ha dies en els que, quan s’acaben, veus que hi ha hagut quelcom que no ha funcionat tal i com voldries. Suposo que sempre és millor això que fer veure que no saps del que et parlen. I justament ha sigut avui que m’he recordat de les paraules de l’Enric Sòria en una entrevista:
sóc una persona poc donada a sentir-se satisfeta pel que fa, pel que viu, pel que veu. Sempre en voldria més: aprendre més, fer-ho una mica millor, fer una vida més interessant… No em conforme ràpidament…
i no he tingut més remei que fer-les meves. Pel dia d’avui, pels dies últims, i de segur pels que vindran. I és que encara més vegades una no sap si és millor encertar i callar o errar i preguntar per poder anar pel millor camí.
Comments (4)
no és fàcil, no. Si encertes, és elegant callar. I si t’erres, no s’ha de tenir vergonya de fer preguntes.
Sovint l’instint ens ajuda… ;-)
Això ha dit l’Enric Sòria? Ostres, hauria assegurat que havia estat jo… ;)
Jo cada vegada pregunto més pel camí… Potser és que vaig ben perduda, massa sovint…
Una abraçada a mitjanit.
Tots en tenim d’aquests dies, i tots pensem el mateix quan s’acaba… Et pares a pensar i segurament hi han més dies en els que sents unsa cert insatisfacció que dies en els que acabes i diu: «coi! aquest dia l’he aprofitat al màxim».
Saluts a tots/es, ens veurem més sovint per aqui!
si en el moment en què preguntes et sents bé, pregunta, no és bo quedar-se amb aquella sensació de voler saber quina podia haver estat la resposta a aquella pregunta que finalment no has fet. I si la fas i la cagues, doncs benvinguda sigui la cagada, una mica de sabó i com nous… ai xiqueta, aprofita cada segon i cada dècima de segon! un fort petó!