ja fa dies que no passo per aquí… massa dies.. La principal causa és el segrest del meu ordinador per part d’un informàtic del qual començo a sospitar de la seva professionalitat. Però n’hi ha una de secundària que de ben segur té relació amb aquella nota de socors escrita dies enrera i amb el títol del present post,
Demasiado tiempo,
se ha esfumado lo bueno que había en mi.
No encuentro esa frase,
que en el cielo está escrita para ti.
diuen que la vida gira, i la meva ho està fent. I per això, després del mareig inicial cal mirar totes les coses del voltant per provar de reconèixer-les i veure que les que volies conservar encara hi són. I sí, han vingut amb mi,
Quiero ser yo tu estandarte,
que mi voz sea tu luz,
que mi canción sea tu rima, y tu mi inspiración
però últimament semblo haver perdut unes quantes paraules, perquè el full en blanc em sembla cada vegada més pàl·lid. I em sento taral·lejant la cançó que fa de banda sonora d’aquests dies, inevitablement,
La noche ya no es para mí
mi fuente de inspiración.
Ni la luna ni su luz
me dan lo que busco yo.
Busco palabras,
que puedan definirte bien,
versos prohibidos
que el diablo me enseñó a escribir
i ja tinc ganes d’escoltar-la en directe. Igual que viure la vida, en el mateix moment que aquesta succeeixi. I crec que estic en el bon camí…
* jo també vaig buscant la meva Inspiración Dragonslayer
** si la voleu escoltar, encara que només siguin unes estrofes, passeu-vos per la seva web
Comments (11)
Si la vida comença a donar voltes al teu voltant, assegurat d’ estar ben agafada a tot allò que estimes, no vagi a ser que perdis el rumb quna deixi de girar!!!! I segur que no has perdut les paraules. Les deus haver desat en algun calaix i no recordes quins. Busca bé!!!
També crec que estas en el bon camí. Com la vida, les coses s’han de viure i disfrutar-les en el moment que estan passant per desprès recordar-les amb alegria.
El meu comentari s’acaba d’esfumar no es que ha passat, que no es va publicar. Volta a començar :(
De vegades volem dir tantes coses que les paraules s’amunteguen en la nostra ment i no surten.
Dóna’ls temps que ja aniran sortint soles i la nit tornarà a ser font d’inspiració.
Petons.
trobaràs la inspiració; trobaràs el vers que cerques, les paraules exactes…
No hi pensis; ves fent; les paraules vénen. Potser les primeres no seran les millors, però faran camí a la resta…
:-)
«La roda va girant…»
cantaven aquells…, cantaven aquells…
«La roda va girant…»
cantaven aquells…, cantaven aquells…
Ai, ai, ai, a veure si encara haurem de córrer. Va, dona, vejam… inspira, expira, inspira, expira…, així, molt bé. Va, altre cop… inspira, expira…, ho veus, no era tan difícil. No ho facis mai més això de quedar-te sense inspiració, que et pots ofegar, dona. Un petó d’oxigen.
Si cantes i cantes i cantes… al final segur que t’inspires!
Sona molt bé, tot plegat, aina… ;)
Saps Aina fa molt de temsp vaig escriure un poema que el va musicar una amic. fa molt de temps que vaig predre el poema i l’amic que el va musicar fa temps que no en sé d’ell, com tot en aquesta vida, les coses van i vénen. he intentat de nou recordar-lo, el poema, b¡només recored alguan cosa que deia més o menys així:
«Torna aviat amic
i dus-me allò que em furtares,
allò que tan de bé fa als ulls…
torna aviat amic i dus-me de nou
el bell do de la paraula.»
Era una cosa així, només recorde aquest versos. Sé que algun dia els versos tornaran i també tornaré a veure el meu amic ,el del poema i l’amic que el musicà. L’amic dels versos era la inspiració. Besets.
Potser l’únic important és que la teva vida torna a girar…potser has perdut unes quantes paraules però….comences a recuperar els somnis?
Ànims maca!
Un petó