enumerant

un únic pensament

tres preguntes (encara) sense resposta

set situacions que podria viure avui

tretze somnis que recordo de les últimes nits

trenta-set carrers buits al voltant de casa meva

cinquanta persones que no miraran per la finestra

setanta-quatre somiatruites sospiraran amb gràcia

vuitanta-dues estrelles brillaran en la nit amb mi

…

i en l’infinit, la mateixa por als números que tinc a (determinades) paraules

Post a comment | Trackback URI

Comments (9)

  1. Aylen wrote::

    Em deixes sense nombres, vull dir sense paraules :)
    Preciós.

    M’encanten aquestes visites inesperades, unes vegades des d’un lloc altres vegades a mitjanit ;)

    Cent dos petons.

    Dissabte, abril 16, 2005 at 20:32 #
  2. Àgata wrote::

    525.600 minuts,
    8.760 hores,
    1 any!
    Tan sols s’ha de viure!

    Dissabte, abril 16, 2005 at 20:37 #
  3. elisenda wrote::

    sempre que quantifiquem acabem neguitejant-nos i, en canvi, no ho podem evitar. sigui com sigui, les paraules no ens han de fer mai por. som nosaltres que per ús i abús de vegades les malmetem…

    Dissabte, abril 16, 2005 at 21:13 #
  4. Esteve M. Costa wrote::

    Jo sóc un dels 74 somiatruites!!!! Segur!!!! A l’ escola ja em qualificaven d’ això!!!

    Dissabte, abril 16, 2005 at 23:20 #
  5. isnel wrote::

    A mi sempre m’han agradat més les lletres que els números…
    Un mar d’abraçades, aina!

    Diumenge, abril 17, 2005 at 9:17 #
  6. joan wrote::

    Els números el que tenen és que es poden dividir, multiplicar, sumar, restar, fins i tot pots fer-los infinitints o reduir-los a fraccions impossibles. Un número pot arribar a fer por perquè no pots estar-ne mai segur de la seua versemblança , en canvi les paraules sempre podem desdir-les si ens hem equivocat. Et deixe un cita de Pessoa sobre les paraules: «crec que dir una cosa és conservar-ne la virtut i fer-ne fora el terror. Els camps ón més verds en el fet de dir-ho que no en la seua verdor. Les flors, si són descrites amb frases que les defineixen en l’aire de la imaginació, tindran colors d’una permanència que la vida cel·lular no permet. Moure’s és viure, dir-se és sobreviure»
    Paraula: Abraçada forta ^_^

    Diumenge, abril 17, 2005 at 16:28 #
  7. pentesilea wrote::

    sense por; molts matemàtics pensen en l’equació perfecta per a tot…; estan segurs que ha d’existir en alguna banda… No em diguis que no et sembla romàntic!

    Diumenge, abril 17, 2005 at 23:32 #
  8. Jun wrote::

    1 cap de setmana a l’hospital
    2 mil peles d’antibiòtic
    3 dies de dieta
    4 mil peles de mòbil nou

    Aiiiiiiix… quin finde… u_u….

    Demà faré la llista en positiu, va! :D

    Una abraçada ainaaaaaaaaaa!

    Dilluns, abril 18, 2005 at 10:34 #
  9. frederic wrote::

    També prefereixo les paraules als números, tot i que reconec que són molt més perilloses!

    Dilluns, abril 18, 2005 at 19:10 #
css.php