una passejada entre quadres era una de les coses que feia temps que em venia de gust fer. Anar passant de sala en sala contemplant aquell munt de pintures que segons el criteri d’algú es mereixen ser en un museu, criteri que (moltes) vegades discrepava molt del meu, si se’m permet l’atreviment. Camines, t’atures, t’hi fixes, t’hi embadaleixes. El millor de tot era entrar en una sala i donar una ullada fugaç a les parets. Amb aquella llambregada ràpida els meus ulls es centraven en una de les teles i els meus peus m’hi duien sense preguntar-se el perquè. I em quedava allà davant contemplant tot allò que s’hi mostrava i el que hi restava amagat només per mi.
un sol vermell em transportava i m’encegava, fent passos enrera per poder veure tota la seva lluminositat, caminant a prop seu per intentar descobrir com amb un pinzell es pot fer reviure d’aquesta manera un simple paisatge. Enganxant la vista a la tela podia sentir la tènue escalfor que encara podia donar i la brisa que s’alçava al seu cel.
un home assegut, recolzant el braç al respatller de la seva cadira, amb els cabells embullats i una mirada profunda que es clavava amb la meva. De cop i volta, ell i jo. M’hi hagués pogut passar els minuts i les hores només contemplant-lo, resseguint el seu contorn i intentant esbrinar el seu nom i la seva condició. Però la tarda s’havia allargat fins el vespre i els seus ulls només poden estar en la meva ment, amb mi, dormint, fins que hi pugui tornar i em sàpiga dir tot el que em vol dir, tot el que vull sentir.
[una tarda així gràcies a la coral, que després de tant de temps sense veure’ns ens va fer un regal esplèndid, i amb la companyia de la clara per anar traspassant les sales i descobrir nous paisatges. una tarda molt bonica, molt. ens (re)trobem aviat, espero.]
Comments (8)
és curiós Aina comprovar una vegad més com les persones són més misterioses i ens atrauen més que els quadres no? A mí que també m’agrad passejar pels museus, un dels passetjos més gratificants que vaig tenir va ser al Louvre, on només vaig veure una petita part, vaig gaudir d’una espècie d’estada com si estigues a un balneari, entrava a una sal, m’aseia, mirava un quadre o una esculrura , de vegades fixant-me d’altres amb un llarg i fugaç recorregut, però també em quedava mirant i observant algunes persones que hi havien i és que les persones també sóm obres d’art que maguen misteris de com van ser fetes . Besets renaixentistes, cubistes o abstractes com vulgues :)
Es que el poder dels quadres és brutal!!!
No us ha passat mai que mireu un quadre i us TRANSMET tristor, o nervis, o tranquilitat, o tensió?
Hi ha quadres que et transmeten una mena de sensació desagradable brutal! Entren dins teu!
Bé, és clar que també n’hi ha d’altres que és el contrari, però els altres m’afecten més… uf… quan era peque alguns quadres feien por eh? Es que a vegades són més reals que la realitat!
jo encara penso en un quadre que vaig veure no fa gaire: una nina que guardava vaques
Com diu el Jun, és impressionant el do que tenen alguns pintors per fer neixer diferents sentiments a la persona que mira la seva obra. I pensar que tot comença amb una tela blanca, i una imatge grabada al cervell d’ un artista…
NO entiendo nada por q a las justas se español, q lata.
Aquest text m’ha resultat un poc més difícil d’entendre. Vas augmentant el nivell dels teus alumnes? Però fins a que arribi la versió bilingüe… és broma.
Conserva la seva mirada en la teva ment i deixa que et digui tot el que et vulgui dir.
Gràcies pels teus comentaris i els teus ànims.
Fins aviat.
M’has fet recordar que fa uns anys em vaig passar una estona ben llarga contemplant la Verge morta de Caravaggio. Tant llarga que vaig perdre als meus companys i no els vaig trobar fins set hores més tard…(segeuixo per mail)
És que sóc una alumna avantatjada, però la veritat és que quan hi ha alguna part que no entenc del tot bé he de recórrer al diccionari, traductor,… o el que enxampi més a mà.
Un alumne no només és avantatjat pel ràpid que aprèn sinó pel bé que sap demanar ajuda quan la necessita XDD
Et pinto un petó en la galta.