tard en el vespre, després d’un dia llarg i pesat, una taula amb companyia, un cafè llarg dissolent el sobret de sucre. Una postal magnífica per descriure’m a mi en un dia com avui. Escolto històries tristes, de persones tristes, d’amics tristos. I no puc evitar sentir-me trista jo també, en una nova comprovació de la meva empatia, i repensar les seves paraules amb la meva trajectòria. M’explica la seva vida, i jo la visualitzo com si fos la meva. Escolto els seus sentiments i les seves poques esperances mentre l’eco em torna les meves cabòries i la meva poca capacitat per somiar amb el futur. I plora, i les seves llàgrimes arriben als meus ulls. Però afirmo que no, que les coses sempre acaben passant, sempre passen, i recordo la frase d’anunci que sempre em fa esbossar un somriure …tu mente puede doblar cuchara… mentre em pregunto què vull aconseguir. Pregunta sense resposta. Encara.
Comments (17)
Què vols aconseguir?
Jo crec que la resposta d’aquesta pregunta és la guia de cadasquna de les nostres vides.
Una guia que no tothom té, doncs és difícil d’aconseguir.
Sort!
La felicitat, com tothom, pot ser una bona resposta, no?
«tu mente puede doblar cuchara» però tampoc la forcem ara, no fos cas que la cullera acabi doblegant la teva ment. Vaja, que relaxat, que el camí ens va donant respostes sense que calgui fer sempre les preguntes i arribarà el moment en què sabràs què vols aconseguir. Una abraçada empàtica.
…i per què la tristor? Mentre penses en tot plegat, somriu :-)
Estic convençut, de què aquesta resposta que anheles, vindrà tota sola. Ella et trobarà a tu. Una abraçada d’esperança.
pots doblegar la cullera i pots fer altres coses per intentar canviar la tristesa. però la part bonica és que se’ns pugui contagiar la tristesa i l’alegria dels amics que ens estimem. una abraçada cansada, però somrient
Et puc pujar al meu vol? tinc una màquina de cafè a l’avió ;) somriu, que com bé dius, tot passa. ciao
De vegades ens trobem desorientats, almenys jo, moltes moltes vegades. I ene eixos moment m’agradaria saber cap on vaig, fer una primera passa amb seguretat, però després pense que en realitat no m’agradaria tenir una meta tan clara, perquè aleshores estaria tan capficat en eixe camí que ni tan sols veuria les voreres i les sendes, i e m predria segurament sorpreses amagades i la delicia de l’atzar. Crec que es bo tenir-ne una ide adifussa d’allò que t’agrada que et pot fer feliç, però deixar una miqueta de llibertat a la vida, que ella vaja fluint i et mostre llocs on t’agradarà romadre, potser uns dies o anys o fins i tot sempre, però això ja ho sabràs en el momentq ue hi estigues. Quant a la tristesa, quan passa i arriba el temps de la felicitat, també veus la seua part bella que t’ha esenyat a fer-te més fort.El temps pot ser un enemic però també un aliat. Besets de llum :)
De vegades ens trobem desorientats, almenys jo, moltes moltes vegades. I ene eixos moment m’agradaria saber cap on vaig, fer una primera passa amb seguretat, però després pense que en realitat no m’agradaria tenir una meta tan clara, perquè aleshores estaria tan capficat en eixe camí que ni tan sols veuria les voreres i les sendes, i e m predria segurament sorpreses amagades i la delicia de l’atzar. Crec que es bo tenir-ne una ide adifussa d’allò que t’agrada que et pot fer feliç, però deixar una miqueta de llibertat a la vida, que ella vaja fluint i et mostre llocs on t’agradarà romadre, potser uns dies o anys o fins i tot sempre, però això ja ho sabr%
Tanca els ulls, concentra’t… i pensa: Vacances, Vacances, Vacances, Vacances…
Fes cas d’en joan…
Una abraçada!
… I que bé que escrius, mossa!
Moltes abraçades…
Sempre quedan somnis de futur maca…sempre. Moltes forces per anar a buscar-los!
I una abraçada molt forta
«Les coses sempre acaben passant. Sempre passen». Quanta raó tens. Per tant, no ens posem tristos per les coses que acaben passant, perquè encara poden acabar passant moltres coses meravelloses. Una abraçada!!!
Aina perdó pel duplicat és que primer m’havia eixit que no s’havia quedat el comentari i després resulta que sí, mira per on les casualitats de la vida. Besets :)
ke a catalunya no es festa avui?
m’identifico amb les teves paraules.
m’han dit que jo també sóc empatica
està escrit correctament?
He fet els deures.
Petons :*
(Qué vergüenza, qué desastre! pero lo prometido es deuda y yo cumplo. Ahora ya podéis expulsarme para siempre)