la primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó vaig saber que res seria com abans. Vaig haver de parar, d’estar-me totalment quieta, seient al braç del sofà vaig fixar la mirada en un punt en blanc de la paret,
res no dura gaire
em moc, no sóc d’enlloc
d’aquest país d’aire
només podia sentir la seva veu endinsant-se per llocs desconeguts del meu jo, sense poder ni pestanyejar, ni respirar, només escoltar amb tots els sentits. Embadalida, amb la mirada fixa, amb tot el meu cos aturat volant per racons imprevisibles, així em sentia. I quan es va aturar, quan va cantar el final, no vaig poder reaccionar de seguida perquè el meu cos s’havia de tornar a acostumar a l’anterior realitat, a la d’abans de la cançó, i els meus sentits havien de retornar d’allà on havien vingut,
arrives, te’n vas
la vida es desfà
invisible, en la mar dels anys
i crec que encara no ho han aconseguit del tot, cosa que considero que no és del tot dolenta, en tot cas. Perquè cada vegada que sona, cada vegada que la sento, haig de parar, haig de deixar el que estic fent. Tota jo em concentro, em captiva, m’empeny, em permet volar i viatjar per allò més desconegut,
amb l’impuls d’un instant
dibuixo el meu cant
travesso els espais en blanc
i friso per saber on em durà…
* m’hipnotitza Caic Gerard Quintana
Comments (6)
En Gerard Quintana, tal i com feia amb Sopa de Cabra, em segueix encisant amb les seves cançons.
Encara no l’he sentit, el nou…
Però em sembla que ho faré. (tot i que sigui un nostàlgic que creu que els Sopa mai van sonar millor que a la seva primera maqueta)
crec que m’haure d’escoltar alguna cosa d’aquest home… ja aniria sent hora.
petons,
aroa.
PS: pero coneixer un noi que s’assembla massa a ell em fa tirar enrere…
Mai sabem on podem anar a parar…deixa’t endur! Em sembla perfecte per a tu aquest llibre, disfruta’l, de debó…tot i que primer l’has de llegir «del tiron» i despres nar saltant de capítol en capítol…creu-me la segona lectura és necessaria! Molts petons!
En Gerard va comentar que volia que, aquest nou disc, no fos una simple continuació de la seva carrera. Va dir que volia fer que tots qui escoltessin el disc marxessin a un altre món mentre ho feien; que quedessin encisats. Crec que ho ha aconseguit.
Gràcies al Ventdelplà, Gerard Quintana ha guanyat uns quants punts més del que ja tenia. Primer per la sintonia i després per Caic.
Un 10 al dis les claus de sal.
mussol