m i t j a n i t

avui, com cada dia laborable, he pogut delectar-me durant ben bé una hora de les històries dels altres, de les seves vivències, de les preocupacions que els hi ocupen el dia o la vida, de les seves penes, de la història de les seves vacances o dels merders de la seva feina. No ho faig pas expressament però, tot s’ha de dir, tampoc ho evito. Tinc la sensació que coneixent altres vides puc aprendre de la meva, o d’altres coses que potser algun dia em podran servir. Coses tant diverses com fer un pastís, com passejar per Amsterdam sense deixar de veure el museu de van Gogh, lo dures que són unes oposicions o lo malament que es passa amb la sogra a casa perquè té la ròtula trencada. Això també és saber, i de l’útil, si se’m permet l’atreviment. Com poder tapar les orelles a tanta saviesa junta? Impossible. Sentir parlar tanta gent sobre viatges em desperta unes ganes de boges de marxar d’aquí, anar cada cap de setmana a un lloc diferent i poder explicar jo el mateix que sento cada dia. Però no ho faig. Massa peròs a la llista per posar-los aquí. Qui sap, potser la pròxima vegada arribaré a l’estació i agafaré un tren sense destí que em donarà allò que jo de moment només puc escoltar de les boques dels altres…

Tweet