Els dies de festa em fan sentir malament. Bé, no sé si són exactament els dies de festa o una trista coincidència (d’aquelles que en el fons sé que no existeixen). Però aquests dies de festa he estat que no he estat. T’allunyes del món real i et vas endinsant en un de paral·lel sense res, buit, on només fas que volar i sobrevolar i girar i voltar sense anar enlloc ni arribar lluny. Perquè quan obres els ulls segueixes asseguda al sofà mirant una pel·lícula que ni recordes haver començat, o estàs estirada al llit contemplant el poc lloc que tens a les prestatgeries i pensant que has de buidar-les i fer alguna cosa més constructiva, o continues davant la pantalla de l’ordinador intentant escriure alguna cosa de profit per la pàgina que has obert i t’estàs fent teva sense saber ni de què vols parlar, o simplement pots estar sentint ta mare com et parla sense escoltar-la. Aquests són els dies de festa que he viscut. I per això s’han fet eterns.
A la televisió parlaven de la gent que esquiava a les muntanyes, una vegada darrera una altra… i a mi què? Jo només volia que els dies passessin! I ara ja està, avui era un dijous que tothom confonia amb un dilluns, hem tornat a la normalitat i ja no m’he perdut en els meus pensaments sinó que he vist a gent de carn i ossos que m’han pogut parlar, que m’han escoltat i que m’han fet riure… riure… quan de temps sense la rialla en aquest pont. Per això per mi ha estat un bon dia, per poder-me retrobar amb gent, amb totes les (bones) conseqüències, i deixar una mica més arraconats els meus pensaments, que també deu ser sa. I demà, com serà demà?
Comments (6)
Jo m’he passat quasi tot el pont treballant i també he aborrit totalment el pont.
Esperem que demà sigui millor, si més no cal aprendre del passat.
Doncs jo no sé si es pq el pont ja ha acabat (ha sigut etern això si!), però avui ha sigut un dia totalment depressiu…maleida rutina…
a cops, trencar la rutina, esdevé perillós…
A mí mes que en dies de pont, que també, les hores que mes lentes em passen son les que estic esperant per anar a un sopar, de concert, a tocar amb la colla de grallers o la de dimonis… M’ agafo un dels videos que tinc per casa i em poso a mirar-lo l últim va ser molt bó: Resum de l’ any 2001 a les Terres de l’ ebre i l’ ultim concert dels Sopa de Cabra i, xec em van passar les hores volant!!!
Ara que cadascú trobe el seu remei, este es el meu!
Vinga Aina!!! no et reconec, avui dijous has estat genial. Ditxaratxera… jo quasi diria a la teva salsa. Tu hauries de portar la classe!!!
I demà, volies saber com serà demà?
doncs avui divendres ha estat així:
Avui he baixat a peu fins a la mar
Per entre el pins colgats de sorra.
Feia el sol tebi del capvespre
I un airet bla.
Cada estiu
Un dia o altre
Torno a fer aquest viatge curt
Fins arran d’aigua.
Llavor m’assec i espero.
Veig allargar-se les ombres
Mentre el sol es pon al meu darrere.
Després tot sembla quiet i net.
Abans de fer-se fosc m’aixeco
I torno a casa.
(Terres grogues. Jordi Coca)
Una abraçada Aina
Montse
Vinga, anem avui!!!
A veure que et sembla aquest mar virtual. I tota la pesca…
Un petó
Montse