En un dia com avui és fàcil caure entre les busques del rellotge mentre van prenent el pols del temps i quedar aturats per sempre. És fàcil deixar-nos tirar al sofà i acabar per que el coixí tingui la forma abstracta del nostre cos a les seves entranyes, mentre nosaltres no ens adonem de res, hipnotitzant-nos amb les imatges lluminoses que vomita la televisió. És fàcil comprendre a les tantes de la nit que no ens hem acabat d’aixecar del llit tot i portar encara el pijama infantil que ens van regalar el nadal passat, alhora que ens adonem que les nostres sabatilles no són res més que els peücs de llana grocs que ens confecciona la nostra àvia. És fàcil creure que estem dins d’un somni, perquè el nostre cos ens pesa però l’ànima sospira per volar i endur-nos lluny del nostre entorn més físic, i conèixer coses noves com la mateixa novetat.
Tot això és fàcil per una persona com tu en un dia com avui… però serà fàcil per mi? La taula de l’escriptori em mira de reüll, la meva agenda comença a increpar-me, la meva ment no està del tot adormida. Però tot i aquests petits entrebancs no penso deixar-me endur pels objectes: avui és el dia de les idees.
Comments (3)
Vine amb mí al camp a fer faena , ja voràs com no tindràs temps d aborrir-te!!
l’avorriment només és físic, amic dípic, no pas el de l’ànima…ens veiem a la mitjanit!
En aquests moments preferiria avorrir-me a fer el que estic fent.