Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d’una piscina.
[…]
sa tristesa és una música austrohúngara i vermella.
podria haver-me escapat, també, aquest cap de setmana, i haver volat amb una mini maleta prou plena per no deixar-me res. Però no podia, fa uns mesos; no ho veia oportú, fa unes setmanes; em calia, fa uns dies. I ara ja tot cau massa lluny. Però tampoc importa. Aquí tinc una tele, rengleres de llibres i feina apilada per entregar abans d’ahir. Estaré bé. Sí.
* escoltant Tristesa Antònia Font
Comments (11)
Creu-me quan et dic que la majoria que som aqui tenim bastanta feina a entregar i escoltem Antònia Font ;)
Vols dir que qui ha de fer companyia no sóc jo? petó
Jo avui gaudeixo d’una pausa com no tenia des de fa… uf! No sé pas quant fa! I el que m’ha vingut més bé és quedar-me a casa sola, amb un bon grapat de llibres, el temps per davant i dedicar una estona a aquests «amics i amigues» tan especials que, encara que no ho sembli, us duc molt endins. Segur que estaràs bé. Sí. Un petó molt fort, aina.
Mai no és massa tard, però si aquí has d’estar millor doncs queda’t.
Una abraçada ben forta, i ànims que et veig xafadota!
Fés-me els lloc que vulguis, aina… ja saps on sóc.
Vaja home. Tots tirem d’Antònia Font quan no podem escapar, serà perquè escoltant-los se’t forma sola la imatge blau i blanca de la despreocupació.
«un cel tan diferent des que hi ha damunt ca meva…»
Ànim!
marxar i desconnectar sempre va bé, pero si no es pot no es pot! ;)
Sempre pots fer l’escapadeta a aquest món virtual. Encantat d’haver-te descobert mitjanit.
avegades es fan les maletes i avegades es desfan (tant de bo que fossin elles mateixes que es desfessin), i avegades és guarden esperant-nos que les omplim de petons
…estaràs bé :)
Bon Sant Jordi, aina. Petons i una rosa
@;–‘–,—