crec que «Com prendre decisions i equivocar-se sempre» seria el títol perfecte del meu llibre d’autoajuda de capçalera. No només el tindria a la tauleta de nit sinó que me’n repartiria còpies per tota la casa per tenir-lo sempre a mà. Cada cop que hagués de prendre una decisió l’agafaria, el fullejaria i, txan!, aconseguiria una gran decisió incorrecta.
bé, ara que hi penso, no em fa cap falta el llibre. Jo soleta ho faig la mar de bé això d’equivocar-me. De fet, en sóc tota una experta.
decidit: l’escriuré jo, el llibre.
Comments (4)
És universal o cadascun té el seu? ;) No aprenem ni a la de tres!!
AlegriaDeLaHuerta, ara m’hi has fet pensar… segur que cadascú té el seu però tenim el d’un altre: així té tot el sentit… no? en fi…
Qui decideix que una decisió és equivocada? I de quin tipus de decisions parlem? Si són les teves, les que has pres amb total convenciment, qui et diu que estan equivocades? Potser n’hi havia d’altres de solucions, però creu en la teva tria, val la pena. Has de confiar en el que decideixes.
XeXu, t’entenc: però una decisió és errònia quan, després que hagi passat tot, t’adones que no ha anat gens bé. però ep!, això de la confiança ja és tot un altre tema! ;))