si almenys aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres
que ara es van filtrant per les parets
totes les converses comencen amb un «què tal» i més vegades de les que reconeixerem públicament hi contestem amb una mentida. Un noi de nom estranger em va confessar que ell sempre respon que està bé i que tot seguit es posa a parlar del temps. Bé, fa sol avui. Bé, ja ha arribat el fred. Bé, sempre és bonica la neu. I li funciona. Sap que una resposta negativa sempre va acompanyada de més preguntes i ell no és gaire parlador. Com jo. Bé, aquesta pluja calia.
* escoltant Aquest cony de temps Els Pets
Comment (1)
Això és totalment cert, però només en els casos en que no tenim ganes de parlar amb la persona que ens pregunta. Reconec que en algun cas en que no he vist fina la persona he preguntat ‘què tal?’ i m’han respost ‘malament’, i impression! Sembla que aquesta pregunta només es pugui contestar amb un ‘bé’, o com a molt un ‘anar fent’.
Bé, deixant de banda les filosofades, t’envio una abraçada i molts ànims, perquè si parles del temps no deus estar gaire fina. Que no sigui res.