(in)comunicació

hauríeu d’haver vist com es barallaven dos nois per utilitzar un endoll en un tren de rodalia que jo ni sabia que existia. Ha guanyat el que ha fet servir l’argument més sòlid: esperava una trucada amb una resposta a una entrevista de feina. I s’ha assegut allà, lligat al tren per un carregador de telèfon. Fins que el mòbil ha sonat, ell ha mirat il·lusionat la pantalla, tots els passatgers hem abandonat els nostres llibres esperant bones notícies. Però el coi de telèfon s’ha quedat sense cobertura a l’entrar a l’enèsim túnel de la nova línia vuit i el pobre noi s’ha quedat en mode repetició de les paraules “sí” i “hola” sense obtenir cap resposta. La decepció era molt gran. Segur que el telèfon ha tornat a sonar, quan jo ja havia baixat a la meva parada, i ha pogut conservar alguna ratlla de cobertura per poder escoltar aquell “sí, et donem la feina” que he imaginat veient-lo aixecant-se, arrencant el carregador de l’endoll i exclamant alguna cosa intel·ligible amb els braços enlaire. Crec que s’ho mereixia.

Comments (2)