ens hem despertat amb llaminadures a les sabates i un munt de paquets per obrir. La majoria eren caixes grans i brillants plenes de diaris retallats on l’important estava escrit en un paper. Però ja n’hi ha prou. Perquè embolicar un somriure no seria el mateix i un pis no cap a cap caixa. A aquesta hora, però, em sembla que també hem aconseguit un refredat i que les parets de l’habitació tornin a florir-se. Potser és per l’equilibri de l’univers. O potser perquè els reis d’orient no van trobar-se torrons ni neules quan van aparèixer al menjador. M’ho apunto per l’any vinent.
-
Filed Under
Comments (3)
T’han regalat un val per un pis? Caram, potser ho he entès malament, però això seria un bon regal, bé s’ho val el refredat!
És el millor dels somriures, no es poden ni embolicar, ni disfressar, ni dissimular quan són fets amb el cor.
una abraçada i un petó somrient :*)
A veure si els Reis tornen a passar aviat amb una bona noticia. De moment no ens podem queixar oi? ;)