m’he passat el matí del segon dia de l’any fent feina pendent i pensant què escriure a la carta pels reis. No he acabat cap de les dues coses. Crec que potser és perquè em sembla que visc un dilluns disfressat de divendres. Ara me n’adono que encara hi ha molta gent a qui no he desitjat un bon any, i tal, però suposo que tot el que hagi de passar passarà igualment. Com sempre. Com allò d’haver-se de menjar el raïm de la sort al so de les campanades. Però jo fa anys que no en menjo, ni el de la sort ni el normal, i mira, encara estem aquí. Em sembla que em passaré la nit del segon dia de l’any estirant-me al sofà veient la tele. Per eliminar-ne el regust a dilluns de cop.
-
Filed Under
Comments (4)
un divendres ben estrany i tant! com un dilluns dolent. D’estar a no saber què fer a anar de bòlit fins les 8… i ara… ara hi ha el sofa ocupat :P
bona nit, maca! espero que aquesta nit ja vagi fent olor de divendres ;*)
pd.-bon any!
De fet, això del raïm només ho fem aquí i la resta del món continua rutllant (alguns millor que d’altres, tot sigui dit). A mode d’incís, crec que hauries d’espavilar amb la carta als reis o els faras anar de bòlit! Molt bon 2009, guapa :-)
Jo sí que en vaig menjar de raïm, però cansat de la mateixa cançó de cada any, em vaig dedicar també a fer fotos dels altres menjant-ne. Vaig pensar que seria divertit veure-les després. Perquè després diguin que els homes no sabem fer dues coses a l’hora. Bé, he de reconèixer que, fent fotos, no podia estar massa pendent de les campanades, però l’últim gra va coincidir amb la darrera campanada. El que va passar pel mig, no ho sé.
Un bon pla, si senyora :-)
Petons!