Deep in my heart, there’s no room for crying,
but I’m trying to see your point of view
Deep in my heart, I’m afraid of dying,
I’d be lying if I said I’m not
caminava cap a casa amb presses i les mans enfonsades a les butxaques de la jaqueta. Amb un moviment precís vaig apujar tres punts el volum del reproductor de música. Volia evitar escoltar els meus pensaments, però em perseguien, igual que les imatges. Hi ha cops que ni volent-ho pots fugir, ni corrent ni agafant un tren. I jo ho intentava tot alhora.
* escoltant My eyes Travis
Comments (4)
Ara entenc per què m’agrada escoltar la música al màxim volum. Dec portar tota la vida perseguint això, de manera inconscient.
Jo també porto la música ben forta, peró no, no funciona…
Quan venen els pensaments la música es baixa automaticament de volum XD
Aina, bruixota… perquè escrius allò que em passa, que em neguiteja i no para de despertar-me a hores intempestives. S’està fent difícil això de passar un Nadal ancorat en el passat sense poder viure el present i somniar en el futur.
Bon Any 2009… que sigui millor que la segona meitat del 2008!!
és impossible fugir d’una mateixa, no? …