envejo les coses que es poden carregar d’energia endollant-les al corrent elèctric. Alguns dies em faria molta falta. Tindria una llum taronja que aniria fent pampallugues mentre em quedo quieta en un racó de l’habitació. I un cop el dibuix de la pila estigués complet estaria tan plena d’energia que em desendollaria i podria fer qualsevol cosa. Qualsevol cosa.
-
Filed Under
Comments (4)
Això seria realment genial, una cosa inimaginable. Tot arribarà, quan els humans portem integrats sistemes cibernètics, segur que ens podrem recarregar d’aquesta manera. Això diuen a les pel·lícules de ciència ficció, oi?
Doncs jo ara mateix vaig a endollar-me als llençols… aviam si demà la bateria s’ha carregat o descarregat del tot :P
Una abraçada energètica! petonet!
Estem formats pel cos i la ment, serà més o menys fàcil fer recuperar l’energia d’un o l’altre… però les dues alhora… complicat. Bona setmana!
Això de qualsevol cosa, tampoc t’ho pensis, aina. Jo cada nit carrego el mòbil, i te’n faries creus de les coses que l’endemà al matí no és capaç de fer. Sense anar més lluny —i serveixi a mode d’exemple—, per molt que ho intento, l’esmorzar me l’he d’acabar preparant jo.
Una abraçada carregada d’energia ;-)