Van caure l’hivern, el març i el fred,
cercant la manera, trencant les reixes.
hi ha piles de llibres al menjador que necessiten trobar un espai on col·locar-se, però només me’ls miro de tant en tant i els hi trec una mica la pols acumulada. No sé per què, però penso en aquella pel·lícula on cremaven llibres en una llar de foc immensa per no morir-se congelats. L’únic que els hi puc fer jo és subratllar-los amb llapis per guardar-me’n les paraules. Com qui ressegueix les lletres de les cançons mentre les escolta i les va pensant en ell mateix, comprovant com de fàcils són les coses quan les mires des de fora, com de simples són els mots encreuats quan en mires les solucions.
* escoltant Començar Lax’n’busto
Comment (1)
Cremar llibres no pot estar bé, potser preferiria morir-me de fred. Bé, potser cremaria els dolents, però segur que me’n guardava uns quants. Tu treu la pols als teus i que estiguin ben monos, que les piles per allà al menjador han de ser d’allò més decoratives.