tinc més de cent feeds per recórrer i llegir des de fa una setmana i cap correu electrònic interessant que no pugui anar directament a les escombraries. El temps s’atura dins meu, se sent un clac i res no es mou. Però el voltant segueix girant, cada vegada amb més força, i em xucla amb força centrífuga. M’aturo, i en aquest racó faig veure que tinc tot el temps del món, però sé que no és veritat. I no cal tapar-se les orelles per deixar d’escoltar els sons que ens envolten, no?, ni tapar-nos els ulls per desaparèixer.
-
Filed Under
Comments (3)
Tal com ho dieu, sembla que sigui una obligació, això dels feeds, una feixuga obligació
paciència perquè l’agobiar-se encara és pitjor per a posar-se al dia.
ànim :)
Tinc una pila de llibres per llegir, una pila d’idees o petites frases que desenvolupar i no trobo l’espai on posar-m’hi. Em sento incòmode a tot arreu i només ahir en el bar d’un cinema mentre escoltava el partit del Barça vaig poder trobar una bombolla d’espai-temps on obrir la llibreta i escriure una mica. També se m’acumula tot i més ara que crec que la connexió a casa a petat. Està bé tenir un lloc propi aïllat i que et permeti sentir segura, tot i que sigui tot mentida, però és la teva mentida. Un petó, relaxa’t, aire fresc i endavant!!