necessito estrenar les meves botes d’aigua i trepitjar bassals sense parar, deixar de preocupar-me per si se’m mullen les vores dels pantalons i esquinçar totes les samarretes que no m’agraden i que encara guardo en massa calaixos. Necessito donar cops de porta i fer tremolar els fonaments, deixar les idees clares i ordenades a sobre de la taula i les preocupacions a la paperera. Necessito equivocar-me. I encertar-la.
-
Filed Under
Comments (9)
A casa meva un bon cop de porta belluga tots els envans. Si això us ha de ser profitós, sempre ens podeu fer una visita.
Doncs jo fa uns dies pensava que necessitaria trobar un lloc ben solitari per a fer un bon crit, el crit seria tan fort que em cauria a terra. Però tinc un problema, em fan por els sons fortsi més si venen de mi mateixa. Són una barreja de por i vergonya, així que penso que tot i que fos al Pedraforca a mitja nit no podria cridar… em quedaria mirant els estels ;)
Ei, doncs jo me’n volia comprar unes! On les has arreplegat les botes d’aigua?
quan plou tenim ganes de treure tot això que portem dins eh! de ballar damunt els bassals, de cridar, de riure i de saltar amunt sense preocupar-nos per la caiguda.
a mi també m’agrada la pluja
fa uns dies vaig recuperar el meu paraigües de quan era petita. les botes ja no crec que em vagin bé, però.
de vegades per encertar-la cal equivocar-se… només d vegades eh!
I jo, i ella, i ell, i…
Fes-ho. I sense por. Pensa que cada cop que t’equivoquis, la propera vegada tens més possibilitats d’encertar-la ;-)
Endavant, fes-ho! Et sentiràs molt més viva.
Sí, podem provar-ho, jo fa anys que ho faig ;)
Donar un cop de porta fa por per la violència que comporta però si no es fa, el dubte en generarà més cada dia dins nostre…