m i t j a n i t

em foraden les entranyes amb broques de mida impensable i esquitxen els llençols de vermell. Se m’adormen totes les parts del cos d’aguantar les agulles que em claven. De les espurnes que m’esquitxen passen als glaçons que es passegen per l’espinada. Em deixen sense descans durant hores i dies esperant que claudiqui; res els sembla suficient. I arribarà el dia que tot serà passat, i jo només podré mirar endavant i seguir cridant.

Tweet