mentre ens remullàvem en aigua salada i ens assecàvem els banyadors al sol ens han sobrevolat vint-i-nou avions. Quasi els podíem comptar les finestres. Passaven un darrere l’altre, com si circulessin per una carretera d’un sol carril, amb les seves ales esteses i els seus llums pampalluguejant. Hem mirat de tocar-los amb les mans, però no hi hem arribat. Si en comptes d’aterrar s’estiguessin enlairant haguéssim llençat una corda enlaire per volar com a nàufrags de platja. Qualsevol lloc ens estava bé.
-
Filed Under
Comment (1)
Tens tota la raó. Qualsevol destinació crec que ens hagués anat bé. Pero només tenia corda l’estel del «palomo» que ens feia ombra. Ho podem tornar a provar un altre dia??