marques

un nen de preescolar carrega la seva petita motxilla amb motius infantils a l’esquena. Està aturat al mig de la vorera i el seu pare, amb vestit impecable i maletí, s’allunya a poc a poc. El nen té el cap cot i es mira alguna cosa amb deteniment. Al costat seu hi ha un bassal. De cop, aixeca el peu dret i somriu al veure que, aquesta vegada, l’aigua fa aparèixer la marca de les seves sabates. Corre cap on és el pare, que s’havia aturat i el mirava encuriosit, i li crida alguna cosa que ja no puc sentir. Segur que es pensa que la seva petita empremta serà allà quan torni. Segur que, el que no s’espera, és que me l’emporti jo.

Comment (1)