surts de la feina mitja hora més tard perquè les reunions d’última hora sempre s’acostumen a allargar. Per mi que ho fan expressament. A elles no els importa gens que les dues de la tarda sigui l’hora en que oficialment comences a gaudir del pont de quatre dies. No. I, a sobre, et fan marxar amb un munt de papers sota el braç. Però no sabran que els endosaràs al calaix sense ni tan sols mirar-los, llençaràs els gotets de plàstic amb restes de cafè a les escombraries i sortiràs al carrer amb la consciència ben tranquil·la. I descansada. Perquè cap reunió s’adona que, mentre ella existeix, tu no.
-
Filed Under
Comments (3)
Ben dit, home! Que quan arriba el moment de desconnexió, s’ha d’apagar l’interruptor mental. O què s’han pensat?
Molt ben fet!
Si elles no tenen vida, és problema seu!
Si no la posen just en el moment en què et fastigueja més, no és una reunió de feina autèntica.
(Suposo que això és part de la llei de Murphy)