sento que m’esqueixo per dins, m’espeteguen els ossos i se’m destensen els músculs. Abans d’ahir em sostenia dreta i ara només sóc una massa de plecs sobre el terra. Però no passa res: encara no he deixat de ser jo. Se m’endevinen el color dels ulls, els peus petits i el melic vellós. I ja no torno a sentir res més. Mai.
-
Filed Under
