m i t j a n i t

quan trigues tres hores a recórrer una línia sencera de tren tens temps per pensar. Mires per la finestra, també, i llegeixes, d’acord, però penses més. La llàstima és que, a mi, l’únic que em venia a la ment era el final d’episodi d’una sèrie sobre la vida d’un superheroi abans que es fes periodista, on se’l veia amb roba de carrer jugant al pati del darrera de casa seva amb el seu gos acabat d’adoptar. I penso: normal. Superman també té dret a descansar i no haver de sortir corrent a salvar el món. Ésclar que, volant, jo hagués arribat abans.

Tweet