m i t j a n i t

camines cada dia pels mateixos carrers, sempre hi ha les mateixes rajoles sota els teus peus i tu sempre vas mirant-les. Fins que un dia t’adones de la dona que estén la roba al balcó de l’edifici del davant de la feina, i és llavors quan comences a descobrir coses que fins ahir ignoraves. Com aquella columna en forma d’arbre al bell mig de l’entrada. Un tronc de pedra que floreix en mil branques que sostenen el primer pis. Un arbre de mentida en un carrer sense ombra. Fins i tot m’ha semblat sentir-hi piular un ocell. I és que només cal saber escoltar.

Tweet