els viatges en metro acostumen a ser avorrits. La gràcia de tot plegat és arribar als llocs amb rapidesa, per la qual cosa tens poc temps per gaudir del viatge. Si hi sumem les característiques negatives que acostumen a tenir els vagons de metro barceloní, les coses es compliquen. Però sempre hi ha ocasions en les que t’has de menjar tota una línia sencera. I és llavors quan, mentre aprofites per dinar un trist entrepà, es van succeint tot de moments que intentes recordar com si es tractés d’un microcosmos complert. El més fascinant, però, va ser topar-me amb el típic artista ambulant penjat d’una guitarra. Sense amplificador, per sort. No en recordo la cançó, però era d’aquelles enganxoses i la vaig seguir cantant tota la tarda. Ara bé, després de l’actuació només podia preguntar-me com és que no es va equivocar de nota en cap moment després de tot el moviment maldestre del vagó. Jo, en canvi, era incapaç d’aguantar-me dreta sostenint només un entrepà de truita de patates. Potser és que sóc de poble.
-
Filed Under
Comments (5)
I si a sobre tocava bé, és tractava d’un bon guitarrista. El que fa la pràctica!
Ostres, no m’ho havia plantejat mai, això de que no s’equivoquessin…
A mi la veritat és que em molesten una mica. Jo vaig a la meva, amb els meus pensaments i… i em distreuen! Sóc així d’anti-no-sé-què.
O potser és que sóc de poble :-)
No sé si has vist la pel·lícula «El silenci abans de Bach» (Die stille vor Bach) de’n Pere Portabella. Hi ha una seqüència en una vago de la L2… quasi que crec que és millor que et deixi el link al YouTube: http://es.youtube.com/watch?v=pOlmW3Ltvj0. Uns instants d’obra mestra, m’al·lucina intentar esbrinar com va fer el càmera per a poder gravar aquesta escena i tots els… mireu, el vídeo, mireu-lo!!
No subestimis el metro, no diguis que és avorrit perquè crec que hi ha moltes coses que et poden distreure i fer-te gaudir del trajecte (excepte quan està a vessar, clar). I si decididament segueixes avorrint-te, la solució: un llibre, totalment compatible amb l’entrepà de truita.
Si que sou amable, que anomeneu artista, persona que pràctica un art (aplicació de l’habilitat i del gust a la producció d’una obra segons principis estètics), als senyors aquests de les guitarres i els acordions. O potser us referiu a que és un artista de circ, un equilibrista?
Està clar que no hi ha res com anar en tren… he fet tants viatges Barcelona-Lleida. Però el que més m’agrada anar a Mataró quan estic a Barcelona, aquella línia m’agrada tant!! M’agrada descobrir el color que té aquell dia el mar, encara no n’ha repetit cap… a cada viatge un color diferent. Ah, i el tros de València a Barcelona que passa entre tarongers i més tarongers és una delícia!