fa dies que l’única preocupació que tinc és vagarejar per tota la casa arrossegant els peus amb la cara pàl·lida. M’assec al sofà i em perdo dins la televisió. Llegeixo el diari i tres llibres alhora. Perdo unes quantes hores davant l’ordinador. Engego la consola i m’adono que ja em sé els jocs de memòria. És llavors quan veig que l’únic que vull és sortir al carrer i recomençar la setmana allà on la vaig deixar. Sense mals de cap, ni marejos, ni peix bullit, ni infusions de camamilla. I poder fer tot el que planejava la meva agenda. Si us plau.
-
Filed Under
Comments (6)
Què fotut que és estar fotut! Encara no pots sortir al carrer? Ànim, que si tens forces i humor per posar-te a teclejar, de segur que et falta poc per posar-te bona del tot!
Esperem que milloris aviat, que m’han dit que aquest cap de setmana farà temps primaveral, i s’ha d’aprofitar. I sobretot, deixa el peix bullit…
Ja veuras bitxo com aixo ho tens solucionat en un obrir i tancar d’ulls. Simplement has de tenir paciencia i deixar-ho passar. Jo estare al teu costat per que et sigui mes lleu. Cuida’t guapa!!
Espero que puguis sortir ben aviat a l’exterior… que n’hi ha tantes coses per experimentar. Ni que sigui estaria bé que et pogués tocar el solet ;)
Jo deixaria el peix i em fotria un bon bistec :P
És «mano de santo»
Ostres, espero que ja estiguis millor! L’últim comentari és d’ahir, així que potser avui ja estàs bé.