a la feina es veu que els divendres pleguem a les dues, per poder assaborir el començament del cap de setmana a partir de les tres de la tarda. I va realment bé. Sobretot tenint en compte que aquesta setmana el dilluns va caure en dimecres. L’ideal seria tenir aquest mateix divendres durant tota la setmana. Dinar a casa tranquil·lament, sortir ben acompanyada per comprar algun detall a algú que apreciem, passar una hora i mitja gaudint d’una obra de teatre fantàstica, sopar bé i millor, i caminar fins a casa per arribar al llit amb la sensació d’haver aprofitat el dia. Però ja se sap que, si sempre fos divendres, acabaríem per avorrir-los. I ningú desitja trobar a faltar els dilluns.
-
Filed Under
Comment (1)
Si sempre fos divendres passarien més coses, a part de la vida a la feina vull dir. És veritat que s’aprofita més el dia…però quan a quarts de 6 es fosc és una sensació extranya.
M’agrada la idea de
«sortir ben acompanyada per comprar algun detall a algú que apreciem, passar una hora i mitja gaudint d’una obra de teatre fantàstica, sopar bé i millor, i caminar fins a casa per arribar al llit amb la sensació d’haver aprofitat el dia»