arribo a casa deixant un rastre de petjades des de la porta fins al balcó. Em trec les sabates i descobreixo els mitjons molls, com la meitat dels pantalons. M’acull l’escalfor i em deixo acaronar des del sofà. Un dia llarg s’ha acabat, però no el mal de cap, de coll, d’ossos. L’únic bo de tot plegat és que he estrenat el paraigua… encara que segueixi pensant que és el pitjor invent de la història.
-
Filed Under
Comments (2)
Crec que necesites que Sant Efferalgan i Sant Radiador s’enrecordin de tu :D
Que et milloris!!
Jo odio els paraigües. Prefereixo mullar-me, de fet, no em molesta gens, si no és que porto coses que es poden fer malbé. Crec que és per algun trauma infantil, però tot i saber-ho, no puc amb els paraigües.