era el dia perfecte per sortir de casa després del primer tro, quedar-me palplantada al mig de tot i esperar que la pluja m’inundés. Amb ella s’escamparia tot el que m’envolta. Simplement es fondria. I em quedaria només amb un somriure als llavis i la roba mullada. Però els llamps em segueixen espantant, sense poder evitar córrer sota el llit, en companyia de fantasmes que em creia que havien desaparegut feia anys. Ja se sap: mai plou a gust de tothom.
-
Filed Under
Comments (3)
bon dia, aina
M’agrada tenir la casa plena d’amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou «brisalls». Espero que t’agradi.
mar
Ep! Que et refredaràs!
Petons!
Hola Aina…
Gràcies a aquesta meravella que és blocat t’he esborrat (sense voler, de veritat) un comentari. Ho sento, i espero que no pugui entrar a la teva administració algú amb menys feina o més mala llet.