you’ll fall in love with somebody else
again tonight
han passat les hores tan ràpid que ni tan sols m’he recordat de fer allò que tenia previst. La tarda ha desaparegut i ja només es pot pensar en el vespre. En la nit. En demà. I prou. Sembla mentida que ningú ens avisi quan passen aquestes coses, quan se’ns en va de les mans, quan ens veuen corrent en cercles. Una gran injustícia. És una llàstima que sempre guanyi el temps… qui sap què podria passar si un dia, només un, la guanyadora fos jo
* escoltant M The Cure
