m’agrada apuntar tota mena de coses a l’agenda encara que no me les miri per recordar-les. Hi anoto hores al costat de noms, adreces, dates d’aniversaris, noms de pel·lícules i títols de llibres, algunes despeses del dia, números de telèfon i, fins i tot, idees que em sobresalten al mig del carrer, del tren o al cinema. Al cap de l’any, a l’hora de llençar-la, me la remiro i anoto a algun altre lloc tot allò que considero que haig de guardar mentre la resta acaba al contendidor de color blau. I recomenço, des d’ahir, fent coses que no tenia previstes, oblidant-ne d’altres de senyalades i apuntant-ne de noves que qui sap si acabaran anulant-se.
-
Filed Under
Comments (4)
Jo mai no he sabut fer servir una agenda. A escola me’n feien tenir, però no l’utilitzava ni per dibuixar. De més gran em vaig comprar un any l’agenda dels Països Catalans… la guardo intacta de record.
Renovar-se o morir, deia no sé qui, no?
aquí una altra maniàtica de l’agenda que també la converteix en diari personal, recordatori i coses vàries. la gent del meu voltant estaria contenta de saber que no sóc la única en fer totes aquestes coses.
Això m’ha recordat a mi fa un temps, a l’agenda m’apuntava tot de coses que volia recordar, moltes com les que dius que apuntes tu, i la majoria això si, que ja havia fet, no per recordar algun fet del futur, és a dir, que apuntava les cosetes del dia, no el que hauria de fer la setmana següent. Encara les conservo.