avui he abandonat una feina que només feia tres dies que tenia. I m’he quedat descansada. Jo no sóc de voltar per carrers trucant timbres i empaitant persones. No. L’únic que tenia d’interessant és que et trobaves amb antics companys de classe, cosins segons mig oblidats o tietes postisses que fan de taquilleres al teatre del poble. Però avui també m’he dedicat a buscar-ne d’altres que m’omplin el temps i la butxaca. I he tornat a topar amb la burocràcia. Piles i piles de papers i hores perdudes anant d’un lloc a l’altre. Tot sigui a fi de bé. Espero.
-
Filed Under
Comments (4)
I ben santament que has obrat, aina! D’acord que tothom té dret a guanyar-se la vida com pugui, però no puc veure els que t’empaiten a la porta de casa. No puc. Sortirà alguna altra cosa, tranquil·la, ja ho veuràs. Ànim!
Ja veuras com si guapissima. Estic molt content perque crec que has donat un gran pas. I pensa que si aquesta no surt be, sera la seguent. L’important es no perdre la paciencia, i se que ho faras molt be. 1 besito linda.
Primer de tot —com diu la isnel— tranquil·la, segur que sortirà una altra cosa. En un altre pla, ara m’has despertat el cuc. Apa! a pensar en la burocràcia. No, si és que no… ;-)
A mi també em tocaba una miqueta de feina… per descomptat molt més agradable que visitar tietes postisses… visitar amics i amigues a poc a poc i ara ja et tocava :) et deixe ànims un carregador de piles i una forta abraçada :)