m i t j a n i t

a les deu del matí el sol escalfa com ho fa a casa nostra al pic del migdia. Suposem que és el preu que han de pagar per veure sortir el sol a les cinc del matí. Ens vénen ganes de seguir la moda i pensem en comprar-nos un paraigua que ens tapi dels rajos solars. Acabem buscant ombres, com sempre, i bevent litres d’aigua fresca. Fins i tot trobem una ampolla d’aigua de Sant Aniol. Plorem d’alegria i ens enduem l’etiqueta, catalano-japonesa, com a preuadíssim record.

ens trobem amb conductors que fan cas a les senyalitzacions de trànsit tot i conduir a l’inrevés, restriccions per poder fumar al carrer, una gran xarxa de metro amb múltiples línies i connexions, plats preparats en aparadors de restaurants, pantalles gegants de video i música a tot drap, noies amb minifaldilla plisada i nois amb crestes de colors, autopistes de tres pisos, temples budistes, katanes, menjar arròs amb palets… i shibuya, per descomptat.

marxem amb ganes de tornar-hi, i amb l’alegria d’haver trobat un còmic del doraemon, d’aquells que s’obren al revés, i de poder-lo comprar amb els últims iens, set-cents vuitanta, i de poder-lo llegir, gràcies als dibuixos i a l’edició bilingüe en anglès-japonès. Tu sempre guanyes, doraemon…

Tweet