l’organisme, a vegades, no és gens intel·ligent: a hores d’ara hauria d’estar fent salts d’alegria i no pas cargolant-se al voltant del nus que té a l’estómac.
no li fan por les distàncies,
ni l’avió,
ni el menjar,
ni el temps,
ni l’idioma;
li fa por tot alhora
i es pren pastilles de valeriana mentre segueix sense poder esmorzar, pensant en infusionar alguna altra herba remeiera que no la faci vomitar
…
jo, de gran, vull ser normal.
Comments (6)
com em sona tot això… passa que no crec que sigui culpa de l’organisme, sinó de les nostres pors. el cos només reflecteix el nostre estat interior. no creus?
Hola Aina,
he estat remenant per aquí els blocs, passant d’un a l’altre, i quan et vaig a comentar veig que ja ho ha fet la daina, a qui he comentat abans.
Respecte el teu escrit, dir-te que m’agrada la seva forma, que m’hi sento força identificat, i sobretot, la frase final és genial.
Una mica de calma…oi? No obstant llegint llegint veig que hi ha força gent que comparteix aquesta sensació.
I certament daina, el cos sí que reflecteix el nostre estat interior…tot allò que el cap es nega a pensar, se’n va al cos, i el cos pensa amb els músculs, nervis, etc.
Abraçades (a les dues?)
Veig que deixare la ciutat en bones mans, bon viatge!! :)
Bon viatge!
bon viatge i bones vacances
salutacions des de Reus
Vagi bé!