es mira les cartelleres del cinema i li vénen ganes de deixar de fer el poc que fa i asseure’s a qualsevol sala per oblidar-se del seu món. Però li fa mandra haver d’agafar trens i metros per evadir-se i prefereix fer viatges mentals a través dels seus pensaments, a vegades desviats i esbiaixats, des de la seva pròpia habitació. No sap que això li fa més mal que bé. I ho fa igualment, incapaç de poder viure en la realitat més immediata.
-
Filed Under
Comments (8)
La depressió comença així… a la habitació, sol, evadit a les idees punyents que no paren de torturar a la victima. Desprès ve el fastigueix, i si se surt de casa és per anar al bar més proper, a ofegar les penes, a oblidar, i a sentir-se encara més malament i més culpable del que estava avans.
No és la meva història, però és la de molta gent.
Petons!
cadascú sabrà… però amb el solet que ha fet avui, tan bo…
millor una bona pel·li que una pel·li mental. A pesar dels metros. Sempre.
Doncs jo ho tindria clarissim. Tren, metro, una bona peli i cap a casa. Bueno ja saps que jo seria cotxe, peli i cap a casa jeje. Dissabte vull que m’expliquis quina peli has vist. 1petonet
A mi tambe em fa molta mandra anar al cinema. Jo crec que en els darrers 10 anys hi he anat 5 vegades.
I somniar es gratis.
i una «pèli» escrita? no hi ha res com un bon llibre per evadir-se sense caure en pous, no calen metros ni trens, només deixar volar la imaginació, deixar-te portar per la mà de la història…
una abraçada maca :*)
LA realitat de vegades se’t cau a sobre i val més estar dins el teu món per una temporada. Però val la pena sortir del cau de quant en quant, ja sigui per veure el sol sortir o la lluna posar-se.
Petons!
ummmm…
una bona estratègia però com sempre, dolenta si se n’abusa…