cada any, per aquestes dates, arriben dies assenyalats. I entre aniversaris, nadals i sants esteves a mi també m’arriba el desànim… el noto com s’acosta… d’alguna manera també s’ha convertit en una tradició. Ara mateix em posaria a dormir i no em despertaria fins passat reis. És clar que, al veure que tot segueix igual preferira dormir fins setmana santa. O fins l’estiu. I anar fent. Per això em deixo estar de beneiteries i em refugio en algun lloc del meu record, en un lloc fosc on les veus dels que m’envolten apaguen els meus murmuris i les poques llums existents canvien de tonalitat i es camuflen entre les cadires. Decideixo quedar-me aquí, una estoneta llarga, fins que em cansi de mi mateixa. I bones festes…
Comments (7)
eppsss, bon dia, aina
desperta’t bé i no t’adormis perquè sinó aquestes festes (siguin com siguin) et pillen desprevinguda…
a mi tampoc m’agraden però m’apunto a les il.lusions dels meus fills
en fi…bones festes!
un somriure
Jo els 25 els vaig fer tot just ahir!! Felicitats a tu que els fas avui, doncs!!!
Una abraçada!!!
a mi abans tb em passava, però ja passo d les depressions nadalenques, el truc està en no pensar gaire!
ah, i m’agrada la foto!
avegades passa i va bé refugiar-se una mica,
de totes maneres i sí et remires altre cop
la teva «finestra» la de Mirades?
petons guapa
este año mis fiestas serán tranquilitas.. feliz año y todo eso.
y no te pases con los mazapanes!!
Una foto de «festa» per un estat de desànim…?
quan un està desanimat, i més si és sense motiu, ja li poden dir missa que res el canviarà. Potser és qüestió de temps, de noves il·lusions o ves a saber, el que sigui ja vindrà, i que no tardi massa. ;)
Ens anem veient. Bons turrons.
Havia una cançó dels «Piratas» anomenada «mi matadero clandestino» que descriu en part el teu estat d’ànim, a vegades va bé fer una mica de introspecció per agafar les teves conclusions, ara això sí, no demoris gaire el tirar cap endavant…