decisiva (i2)

ella mira la llista de coses que algun dia va voler fer i no va aconseguir, però la mira sense enfadar-se amb ella mateixa ni amb les circumstàncies de la vida: està acostumada a aquest tipus de finals. I descobreix que l’enveja, no sap si sanament, perquè està aconseguint el que vol de la manera més fàcil: fent-ho. I es pregunta per què no ha donat mai els passos correctes si només era qüestió de posar un peu davant de l’altre…

Post a comment | Trackback URI

Comments (3)

  1. Jordi wrote::

    Perquè si tot fos tan fàcil… en fi… millor aprendre a poc a poc…

    petó

    Dijous, novembre 23, 2006 at 23:12 #
  2. el pensador wrote::

    Bona nit, Aina. Suposo, que perquè posar un peu davant de l’altre, és tant com caminar. I si aprendre a caminar pel terra ja és quelcom difícil —triguem entre 9 i 15 mesos en fer-ho—, aprendre a caminar per la vida, ho és encara molt més.

    Divendres, novembre 24, 2006 at 1:13 #
  3. s e r g i wrote::

    Suposo que si tens confiança en tu mateix, hi tens molt guanyat i serà més fàcil des d’un principi donar aquests passos, tot i que no sempre és fàcil confiar…

    Divendres, novembre 24, 2006 at 20:03 #
css.php