m i t j a n i t

ahir em vaig passar la tarda ordenant quatre rodets de fotos dins d’un àlbum de color verd. Fa molt de temps que ho hauria d’haver fet, uns dos anys per ser exactes, però una sempre arracona les coses, per una raó o una altra, i tot plegat va quedar oblidat a sobre d’un armari enmig d’una capa de pols. Fins el canvi de mobles, on tot va veure la llum i jo vaig decidir fer-li justícia d’una vegada. I va ser ben estrany això de recordar vells temps a través de posats davant de monuments diversos i paisatges amb rius idíl·lics. Molt estrany. Perquè dos anys poden ser pocs dins d’algunes històries, però eren molts en la que retrataven aquelles fotografies. I és llavors quan veus que, per molts anys que passin, hi ha històries que sempre tornen, això sí, canviant el paisatge de fons i el simbolisme dels nostres somriures…

Tweet