de festa

la sala és plena de globus i música a tot volum, serpentines volen pels aires i barrets ridículs de colors descansen al terra amb la goma trencada. Hi ha un munt de gent que parla, somriu, balla, beu, es mou. S’ho passen bé. És una festa. I mai ningú es fixa en aquella que s’ha quedat en una cadira arraconada sense cap més companyia que ella mateixa, sense parlar, ni somriure, ni ballar… només bevent. Gintònic. És una festa.

Post a comment | Trackback URI

Comments (6)

  1. DooMMasteR wrote::

    És una historia molt trista i la qual jo he viscut. La solució: Un canvi «d’amistats» per unes amistats de veritat que no et deixin de costat :-)

    Divendres, setembre 29, 2006 at 18:43 #
  2. isaac wrote::

    Ets immune al gintònic? O a què?

    Divendres, setembre 29, 2006 at 23:45 #
  3. Jordi wrote::

    Dues coses….
    una… jo estimo el gintònic
    dues… gràcies Aina

    Dissabte, setembre 30, 2006 at 1:55 #
  4. sly wrote::

    Potser només caldria que el cargolet busqués altre tipus de festa…només potser.
    Colpidor.

    Diumenge, octubre 1, 2006 at 17:02 #
  5. llunacreixent wrote::

    Hi ha vegades que tot i estar envoltat de gent, ets sents massa sol… M’ha passat alguna vegada, i són sentiments de tristesa gegant. Suposo que cala anar agafant a poc a poc serpentines, llençar-les a l’aire, i anar participant de nou en la festa en que estem immersos.

    ;)

    Diumenge, octubre 1, 2006 at 21:15 #
  6. nimue wrote::

    mmmm… i per què anar a una festa en la que no s’hi troba a gust…?

    Dilluns, octubre 2, 2006 at 8:32 #
css.php