quan m’he topat amb el vent fred del matí he descobert d’on em ve aquest mal de coll, de cap i d’ossos que em sacseja des de ja fa dies. M’he embolicat més el mocador i m’he ajustat la jaqueta de llana que l’àvia em va baixar de les golfes fa dos estius. He engolit algunes dosis d’ibuprofèn per anar fent mentre la dona de la centraleta, de nom rosa, m’avisava que el meu metge no té cap hora disponible fins dilluns vinent. I ara xuclo aquelles pastilletes amb gust de llimona que semblen caramels esperant amb por que es desfacin perquè, llavors sí, te n’adones que en realitat són una pastilleta. També em poso la mà al front, i espero, i noto escalfor, però es veu que no la suficient perquè el meu cos hi decreti febre, i la retiro, fins al cap de deu minuts, on es repeteix l’operació. I anar-hi anant…
-
Filed Under
Comments (5)
contxus… és que els refredats en aquesta època són molt punyeterus, eh?
El millor pel mal de coll és la llet ben calentona amb mel, clar que t’ha d’agradar ;)
Que et milloris aviat :*)
Nooo! La llet ni en pintura! La llet de vaca fa que tinguis més mocs. El millor pel refredat és té amb llimona i suc de tronja a dojo…
Que et milloris aina!
Per aquí una llimona sucada i una cullerada de mel diuen, va molt bé però és a prova de paladars per la combinació tan potent de dolç i àcid!
Té raó la Joanaina, pels mocs la llet no va bé, és pel mal de coll i diria que sense la mel, nanai… vaja, ara m’adono que et vaig donar una merdeta de consell :(
Què tal mosseta? millor?
:*)
Cuida´t i millora’t :*