[em permetreu que avui, i sense que hagi de servir de precedent,
utilitzi aquesta finestra per reflectir detalladament una meva realitat immediata
per tal de deixar anar l’ira que em provoca. gràcies]
estic cansada que unes normes estúpides em facin viure a la seva manera. Estic tipa d’haver de fer preguntes perquè sé que no m’agradaran les respostes. Odio aquells que em desmunten els plans perquè s’han de seguir certs criteris. I cada any igual…
no sóc apta per una beca general de l’estat perquè la demano per una segona titulació del mateix rang que la primera que vaig cursar,
però jo només me’n vaig beneficiar els dos primers anys perquè després me la van deixar de donar perquè deien que no em matriculava del mínim de crèdits exigits,
però ells no sabien que no podia matricular-me de tot el que volien perquè havia de treballar, a més d’estudiar, i el dia té les hores que té,
ni quan només em quedaven quatre assignatures per acabar la llicenciatura no me la van donar -el mínim exigit!-,
i ara, per rematar-ho, tampoc puc fer gala de les meves matrícules d’honor del curs passat que em permetrien deduir una part de la matrícula de la meva segona titulació perquè l’assignatura que encara em queda per aquest any -una!- no és nova sinó que la repeteixo -bé, el curs passat no la vaig ni mirar, però a ells això no els importa el més mínim-.
almenys espero, si us plau, que aquest any sigui l’últim, perquè no sé si ho tornaria a suportar… i també espero trobar una altra feina, perquè clar, no em donen les beques ni les ajudes que em correspondrien, i amb la que tinc ara no em surten els comptes…
Comments (5)
Caram… mai havia llegit un post d’aquest estil en aquest blog, Aina! Sort amb tot plegat Aina, tot i que sembla que ja està tot decidit…
I, sis plau, no perdis la gràcia que tens escrivint posts per culpa de la puta burocràcia…
Abraçades des de Finlàndia
Uau!!! Em sento important i tot… Un plaer!
Uf, es nota que aquest escrit et va sortir de l’ànima, que l’emprenyamenta guiava les teves mans sobre el teclat. I no m’estranya. Espero que escriure-ho t’hagi ajudat, al menys, a desfogar-te, perquè aquesta put… burocràcia no la canviarem mai, em temo. I em sento solidari amb tu: els que han de treballar per poder estudiar haurien d’estar mimats per l’Administració, ja que estudiar encara, per molt que ho vulguin negar, està reservat a qui s’ho pot pagar, i l’ensenyament gratuït, en el nostre país, no és res més que una fal·làcia. Apa, ja m’ha sortit un discurset! Res, que una abraçada.
normal que estigues emprenyada! és que no és per a menys! :(
jo també tinc experiències semblants amb les beques i amb estudiar i treballar alhora així que et comprenc i t’envie molts ànims.
Què estudies?