de l’alegria (i2)

ahir vaig començar la tarda amb una bona notícia que em va fer esbossar un somriure, però allò més interessant és que no el vaig perdre ni durant el vespre, ni durant la nit, ni durant la matinada… i tot gràcies a:

les converses sinceres al primer banc del passeig
els somriures d’una persona especial
les bones notícies que ens va donar
la càmera de fotos
les nostres ganes
la taula parada
…

a nosaltres,
en definitiva
(i que duri)

Post a comment | Trackback URI

Comments (4)

  1. eloi bonnoi wrote::

    Comentari devocional:
    L’espiritualitat més clàssica, d’aquesta mena de certesa, una alegria que perdura i que augmenta fe, esperança i caritat (altramenta naomenades virtuts teologals, en tant que són un «regal») se n’ha dit «estat de consolació». Si és així… enhorabona!, que la bona notícia resti en la pila dels bons records. eloi

    Diumenge, setembre 10, 2006 at 20:33 #
  2. elur wrote::

    I que duri!!!

    :*)

    Dilluns, setembre 11, 2006 at 12:30 #
  3. nimue wrote::

    sisiisisis! que dure molt! :)

    Dilluns, setembre 11, 2006 at 19:40 #
  4. deric wrote::

    darrerament se’t veu molt contenta! El que arriba a fer l’amor!!!

    Dilluns, setembre 11, 2006 at 22:45 #
css.php