voldria amagar-me entre les notes d’una cançó
i que el seu so em bressolés fins que tanqués els ulls
i deixar d’existir per un moment.
començar una nova vida entre les línies d’un pentagrama,
entre corxeres i rodones,
i seguir fins a trobar un silenci.
voldria descansar entre melodies absorbents
i trobar respostes en les seves lletres,
però, per ara,
només voldré ser capaç d’imaginar-m’ho.
Comments (6)
que bonic Aina…
Molt bonic, de debo.
El primer pas es imaginar-ho, el demes vindra tard o d’hora.
Salutacions des de Jerusalem.
Per aqui tot be.
Salutacions de nou i a seguir imaginant.
també és bo imaginar…
ahir la nit vaig tenir aquesta sensació. N’has fet una descripció perfecta.
Imagina’t quina…
Doncs triar per triar, aina… jo et recomano que et perdis amb Silvio Rodriguez….
Quin text més bonic, Aina! Et recomano que et posis un bon CD de musica clasica i et posis comoda al sofa, sense que ningu t’empreny.