al terra de l’habitació hi ha dibuixades línies amb cinta aïllant negre per veure com hi quedarien uns mobles nous fets a mida, una mena de versió gegant del tetris sense vides extres. Però avui, mentre les desenganxava i les tornava a unir frenèticament, dibuixant cada vegada panorames més extravagants per dormir i treballar al mateix lloc podent-hi a més obrir els armaris, he pensat que en realitat potser no vull mobles nous. Potser els mobles només són l’enèsima excusa. Perquè avui he recordat el que sempre he volgut, i això només s’hi assembla vagament…
-
Filed Under
Comments (3)
I ens penses deixar amb la intriga? :P
Doncs jo també m’he quedat amb les ganes de saber que és el que sempre has volgut ;).
Un petonet!
doncs si has recordat el que sempre has volgut ja saps! a per allò (sigui el que sigui) i no et conformis amb uns mobles!